3. Egipte, el país del Nil.

El marc geogràfic.

La situació geogràfica d’Egipte presenta dos avantatges: el desert l’aïlla dels seus enemics i el Nil permet regar i fertilitzar les terres de conreu.

  
L’aprofitament de les aigües.

Des de començament de juny fins a setembre el riu inunda totes les terres de la riba; al setembre es comencen a retirar les aigües i queda un fang negre que fertilitza els camps. Per a poder desenvolupar l’agricultura es van haver de controlar les crescudes del riu, tot construint dics i canals per emmagatzemar l’aigua i distribuir-la per les terres del voltant que van augmentar la producció agrícola. El Nil es va convertir en la gran via de comunicació i entre les grans ciutats que van sorgir a les ribes, com ara Memfis o Tebes.

 

La vida a l'Egipte dels faraons.

Els egipcis es dedicaven a cultivar la terra com ja hem comentat en l'apartat anterior irrigant les terres amb les pujades de l'aigua del riu Nil, pero també es dedicaven a la ramaderia, la caça i la pesca.

Amés, van ser un poble amb una artessania (ceràmica i orfebrería) molt avançada amb la qual van comerçiar amb moltes cultures del mediterràni, entre ells els íbers.

Les pujades del riu Nil marcaven el calendari, pero també com totes les cultures antigues, i no tant antigues, la religió es pot trova en tots els ámbits de la vida cotidiana dels egipcis.

 

2. La cultura mesopotàmica.

L’arquitectura.

El ziggurat (torre escalonada amb diferents funcions, com observatori astronòmic, lloc de culte o centre d'endevinació) i el palau van ser les dues grans construccions de les ciutats mesopotàmiques que es construïen amb tova (o rajoles de fang) i per a decorar-los es feien servir revestiments de ceràmica vidriada de colors brillants. La gran aportació mesopotàmica a l’arquitectura va ser l’arc i la volta, amb els quals van construir temples i palaus imponents. 

  
L’escultura.

En escultura destaquen unes petites estatuetes d’orants i representacions reis (Gudea de Lagaix). Per a decorar els murs i les portes dels temples i dels palaus es feien servir relleus que representaven les figures de reis, animals monstruosos També i esteles on s’esculpien escenes de victòries militars i caceres.

 
La religió.

Els mesopotàmics eren politeistes, creien en més d'un Déu. Els Déus es representaven com si fossin persones i eren immortals. Ex: Istar deessa de la guerra, l'amor i la fecunditat. 

1. Mesopotàmia, terra entre dos rius.

Les primeres ciutats Estat.

A Sumer, vers el IV mil·lenni a.C., van sorgir les primeres ciutats Estat (Ur, Uruk, Lagaix i Eridu) la prosperitat agrícola i ramadera de les quals va permetre que una part de la població es dedicara a d’altres tasques, donant lloc al naixement dels comerciants i els artesans, mentre els sacerdots controlaven les collites i el comerç, imposaven els tributs i garantien l’ordre. El cap dels sacerdots va començar a ostentar el poder religiós i el poder polític de la ciutat.

Els primers imperis.

Entre el III i el I mil·lenni a.C., les terres de Mesopotàmia van ser dominades successivament per diversos pobles, que van crear grans imperis: Accad (III mil·lenni a.C.), Imperi Babilònic (vers el 1800 a.C.), Imperi Assiri (vers el 1300 a.C.) i Imperi Persa (segle VI a.C.).

L’origen de l’escriptura.

Va sorgir a les ciutats mesopotàmiques (3500 a.C.) quan els funcionaris i els sacerdots tenien necessitat de controlar la propietat de les terres, les collites, els impostos, etc., i van començar a fer anotacions per portar la comptabilitat. Els reis van utilitzar sistemes d’escriptura per escriure ordres, fixar lleis i redactar codis i també es van començar a escriure textos literaris i religiosos. S'anomena escriptura cuneïforme. El primer escrit va aparèixer l'any 3000 aC.

Introducció.

Les primeres civilitzacions, situades pròximes a corrents fluvials, van apareixer fa 6000 anys, a l'Orient Próxim. Els diferents poblats neolítics van anar desenvolupantse i es van transformar en ciutats, sorgint dos de les primeres civilitzacions urbanes, la mesopotàmica i l'egipcia. Cal destacar que aquestes societats tenien noves necesitats per a l'organització de l'espai urbà, per la cual cosa, van inventar l'esciptura.